El Dani Espresate, dins les NarratiBES per compartir-NOS, ens farà arribar propostes poètiques que ens apropen, ens transporten, ens guien fins a un dels destins més llunyans i més propers: a un mateix. Els versos, les metàfores, les imatges sonores i cadents del vers ens fan passejar per rutes diVerses. El versos evoquen, traspuen, escletxen i necessiten de nosaltres per ser interpretats. És per això que cal compartir-nos poemes, compartir-nos versos i compartir significats.
Aquest primer poema proposa un recorregut per un dels múltiples camins o situacions on ens pot portar la vida, qualsevol dels camins ja traçats, fets i recorreguts. Però, després de d’això, ens hem parat a pensar com va ser fer, pas a pas, el camí? Amb aquest poema et convidem a fer-ho…
Y si en algún final
Y si en algún final
sientes que no has llegado dónde querías,
que no has cruzado aún la línea continua,
que el tiempo no te dio aún sus frutos,
que el camino trazado no fue llano.
Te invito a voltearte — y verás
que la mínima distancia nunca es corta,
que las líneas solo marcan los caminos,
que se trata de ir sembrando en tierra fértil,
y que en los senderos curvos
se aprende.
Y mirando a un horizonte infinito,
verás que ese final
es, solo, otro principio.
Dani Espresate Romero
Et convidem a visitar el blog: www.daniespresate.com
