Supervisió de directives
“Sóc un director hamletià. Medito i analitzo profundament els problemes i els reviso l’endemà. Els meus viatges del treball a casa són temibles. Mitja hora de viatge dóna molt per pensar. Segueixo donant voltes als temes en els meus dubtes metafísics i canvio coses que ja havia acordat. Sovint, quan per fi decideixo alguna cosa en ferm i aconsegueixo posar-ho en marxa, gairebé sempre és tard. El cas és que no em sento incapacitat”. Algunes persones que ocupen càrrecs directius mostren en les seves organitzacions comportaments sorprenentment semblants als de Hamlet. També les seves institucions s’assemblen de vegades al castell de Elsinore: ambient d’exquisida educació, cortesia, ambigüitats i aparences, al costat de les passions, dubte, desconfiança, dissimulació, intrigues i venjances pròpies del teatre de la vida. En Elsinore i en aquestes institucions es fa teatre dins del teatre.
La percepció general que es té de les persones directives impedeix de vegades reconèixer que es tracta d’éssers humans, regits per emocions i susceptibles de sentir angoixes i temors. Darrere de la seguretat, la fermesa i la solidesa que pugui reflectir un alt comandament, hi ha una persona a qui la seva condició de líder li imposa uns reptes personals d’enorme complexitat.
Si les petites decisions quotidianes que tots hem de prendre en cada instant poden ser causa d’angoixes molt profundes, no és absurd suposar que un/a directiu/va, en qui recau el poder últim per prendre decisions la repercussió de les quals va molt més enllà de la seva pròpia persona, pugui experimentar formes d’angoixa que altres no viuen, no perceben o no comprenen.
Encara que compti amb equips sòlids i ben constituïts, ningú pot fer-se càrrec de la seva solitud. Per això, els qui ocupen càrrecs directius han de saber mirar-se a si mateixos, abans de mirar als que els envolten, per trobar i seleccionar les millors opcions.
Persones destinatàries
Fins a 20 professionals -que participen amb caràcter individual- de centres públics i privats de la xarxa educativa, de la xarxa de benestar social i de la xarxa sanitària que exerceixen actualment funcions directives d’equips de treball d’atenció directa.
L’aportació a la supervisió es pot realitzar en un únic pagament (300€) o en tres moments: reserva (60€ d’inscripció), primer pagament (120€ a l’octubre) i segon pagament (120€ al febrer). Inscripcions obertes fins la sessió de 15 de desembre.
Calendari 2023/2024
Un dijous mensual de 9:30 a 11:30, els dies 26 octubre, 23 de novembre i 14 de desembre de 2023; 11 de gener, 8 de febrer, 14 de març, 11 abril, 9 de maig i 13 juny de 2024.
Equip facilitador
Sílvia Blanch i Arnau Careta.
Lloc
A l’espai BES, carrer Sardenya 229, 2n 4a. Proper a les parades de metro de Sagrada Família i Monumental.
Persones destinatàries
Equips de treball que desenvolupen la seva tasca professional en la mateixa organització.
El número de persones, en aquest cas, anirà en funció de la configuració de l’equip. Es considera important pactar a l’inici de la supervisió els criteris d’inclusió dels i les professionals participants.
Calendari i equip facilitador
Treballem en equip de 2 persones, de composició variable i ajustada a les necessitats de cada institució. Calendari a establir en funció de la disponibilitat de les parts, es recomana una mínima freqüència mensual.
Lloc
A les dependències dels centres i institucions interessades. Per a les reunions caldrà disposar d’una sala amb cadires (sense taules). S’evitaran elements disruptius durant l’horari de la sessió (ex. telèfon que s’hagi d’atendre, espai de pas de persones que no participin de la supervisió, etc.).
Barcelona Espai de Supervisió neix l’any 2005, precisament per ajudar un conjunt de professionals d’escola bressol i espais familiars supervisant la seva tasca en relació als infants i les seves famílies. Aquesta necessitat social ens ha portat a treballar amb més de 70 grups i més de 1.000 professionals, desplegant primer els grups de supervisió professional, la supervisió d’equips després i, en els darrers anys, la supervisió de professionals amb funcions directives.
Des de la Diputació de Barcelona i el Consorci de Serveis Socials, fins més de 20 ajuntaments i més de 50 empreses, fundacions i associacions, professionals i entitats, tant públiques com privades, ens han fet confiança per acompanyar-los en la cura dels seus processos interns en els àmbits de l’educació i el treball socio-comunitari, el benestar social i la salut.
Coneixedors dels grans beneficis que els espais grupals de supervisió professional i d’equip aporten tant a professionals com a institucions, des del BES treballem també per a difondre aquesta pràctica professional, alhora que recollim evidències que la sustenten.
Supervisió grupal de professionals que desenvolupen funcions directives
L’objectiu principal de la supervisió grupal de professionals que desenvolupen funcions directives és la millora de la pràctica professional individual i de l’efectivitat dels equips en què es treballa, la cura i la prevenció dels riscos psicosocials associats a la feina, i la integració de pràctiques de supervisió.
Alguns comentaris dels participants en edicions anteriors
«És un espai per compartir amb diferents mirades de cadascuna de nosaltres que en formem part. Compartir emocions, angoixes, preocupacions, diferents situacions del dia a dia de la direcció del centre. Mirar-ho des d’un altre lloc… Però sobretot mirar-nos a nosaltres mateixes. Què fa que em senti així? Què és meu i què és de l’altre? Quina oportunitat m’ofereix aquesta situació».
«És un espai de confiança en mi mateixa i en les persones que m’envolten. Estic aprenent a rebre. Estic adquirint més seguretat. Estic descobrint altres persones i altres experiències, i prenc consciència de la importància de cuidar-me. Veig que cal continuar aprenent cada dia».
«Perquè la figura de direcció és una figura de suport a les persones de l’equip, però sovint aquesta direcció té pocs espais on ser receptora d’aquest suport. A les directores i directors ens cal pensar i repensar la nostra tasca professional i els nostres encàrrecs, i fer-ho amb persones amb encàrrecs similars ens ajuda a obrir la mirada, veure altres coses, fins i tot trobar altres mirades. A les directives ens calen espais personals de cura. Ens hem de cuidar per poder cuidar, i compartir “dóna gustet”».
«És un espai de treball personal alhora que compartit amb altres que t’ajuda a conèixer-te i a reflexionar sobre tu mateix i sobre la pròpia pràctica professional. Aquest és un aspecte necessàri per realitzar la nostra feina en condicions. Amb ell puc augmentar el meu coneixement personal, puc compartir reflexions, i és un espai d’escolta».
«És un espai de cura per un mateix on comparteixes situacions de vida i professionals. És un espai de retroalimentació. És un “massatge” que em concedeixo».
«És un espai facilitador de confiança on pots ser tu mateix i on et revises sense pressions. El més important és la cura com a l’aprenentatge vital i la possibilitat que tinc d’empoderar-me».
«Recomanaria la supervisió a qualsevol directiu perquè és un espai de cura. Quan tu cuides tu també t’has de cuidar. La supervisió em permet reflexionar, agafar distància, quedar-me amb allò que és important i treballar les meves inseguretats».
«Tinc la sensació d’estar acompanyada. És un espai que em dóna força per poder reflexionar sobre la meva feina. Em permet treballar els meus sentiments, les meves inseguretats, i tot això compartir-ho en un ambient de confiança».
Entitats i institucions que ens han fet confiança
