Aquest mes a NarratiBES per compartir-nos tenim el goig de poder comptar amb un magnífic poema dit pel seu autor, en Miquel-Lluís Muntané, en un vídeo fet especialment per a Barcelona Espai de Supervisió.
Aquest poema ens comparteix. Ens comparteix en tant que vida, experiència i aprenentatge.
I és que poemes com aquests ens agafen de la mà per dur-nos i acompanyar-nos per camins que ja hem transitat. Ens recorden el camí fet i, sobretot, fan del nostre viatge un recorregut més transitable, on contemplar el paisatge i poder fer, de cada indret, un lloc on viure.
“Els passatges, en tant que es formen amb el pas, impliquen camí, fer via, viatge. I també des del primer poema trobem esmentat el sentit del viatge (un altre dels temes predilectes del poeta), sigui purament físic o interior. Però el que preval és l’interior, el que s’organitza dins les fronteres de la pell de cada individu. No diuen que Rilke deia que l’únic viatge és el viatge interior? Doncs a això em refereixo”. (del pròleg de Jaume Creus)
Dades bibliogràfiques:
«Un lloc on viure» es troba al llibre Passatges de Miquel-Lluís Muntané. Llibres del segle, 2020. Poesia sèrie CULIP. Pàg. 35.
Visita el meu blog: www.daniespresate.com
Música de capçalera: R.C. Alexandri
