- Durant els confinaments intermitents i diversos que vam estar sostenint en els darrers anys, escoltava i sentia en els entorns propers (familiars, amistosos i professionals), de manera repetida i amb diferents colors expressius, la necessitat de recuperar l’abraçada i els besos com a manera humana de mostrar-nos amor, qualsevol tipus d’amor.
Per això, i molt a l’inici de les estades domiciliàries regulades per decret, i coincidint amb la diada de Sant Jordi 2020, vaig llegir i publicar diàriament, en el compte d’Instagram @xaviergimenosoria, el text corresponent al dia del Libro de los abrazos d’Eduardo Galeano, publicat per l’editorial Siglo XXI. Es tracta de petits documents audiovisuals que per a mi pretenien (i pretenen encara ara), trobar un poc de llum enmig de la foscor generalitzada que solem viure avui en dia.
D’aquestes petites històries vull rescatar una que sovint llegeixo en veu alta en alguns grups i equips amb els que he treballat i treballo:
LA FUNCIÓN DEL ARTE/1
El libro de los abrazos. EDUARDO GALEANO
Diego no conocía la mar.
El padre, Santiago Kovadloff, lo llevó a descubrirla.
Viajaron al sur.
Ella, la mar, estaba más allá de los altos médanos, esperando…
Cuando el niño y su padre alcanzaron por fin aquellas cumbres de arena, después de mucho caminar, la mar estalló ante sus ojos. Y fue tanta la inmensidad de la mar, y tanto su fulgor, que el niño quedó mudo de hermosura.
Y cuando por fin consiguió hablar, temblando, tartamudeando, pidió a su padre:
– ¡Ayúdame a mirar!
Fernando Leon de Aranoa cineasta espanyol, a l’homenatge a Eduardo Galeano que es va fer el 17/09/2015 a la Tabacalera de Madrid ens dóna fe del talent d’Eduardo Galeano per les histories narrades i escrites.
Vaig tenir el plaer de conèixer i començar a llegir de manera voraç a Santiago Kovadloff el dia que vaig visitar a Chiche Weissmann a la seva llibreria La Barca a Av. Raúl Scalabrini Ortíz 3048, C1425 CABA, Argentina on ara hi ha la seu de l’editorial Cúspide Libros. A Chiche la vam conèixer a través de la seva germana Hilda Weissmann, una de les persones que primer va creure en el projecte BES i que va donar-nos les primeres empentes per començar el trajecte que ens ha portat on ara ens trobem.
A l’Hilda li vam demanar, en el moment de pensar en un llibre que recopilés el trajecte fet fins ara, que s’ocupés de posar llum a l’acompanyament als equips educatius del que molts considerem experta i mestra. Podeu saber més coses de l’Hilda clicant aquí.
Gràcies per fer possible que el creixement vingui i vagi de banda a banda de l’Atlàntic.
Xavier Gimeno
