De tots els animals de la creació, l’home és l’únic que beu sense tenir set, menja sense tenir gana i parla sense tenir res a dir.
John Steinbeck
AMANIDA D’ESCAROLA amb salsa tipus Romesco
L’hivern es un bon moment per menjar escarola i deixar per la primavera i l’estiu el tendre enciam.
D’amanides d’escarola en trobareu molta varietat, des de la típica i boníssima xatonada a moltes altres, com per exemple la fantàstica que fa el meu amic David amb magrana i salsa vinagreta, també podem trobar amanides d’escarola amb taronja o amb altres productes. La magrana, la taronja i la fruita seca combinen molt bé amb l’escarola i es que son els productes del temps del fred. Anem a fer una amanida d’hivern amb la lleugera amargor de l’escarola que es molt interessant i estimulant.
A casa la fem amb variacions segons el que tenim encara que el basic es una bona escarola i la salsa per amanir.
Jo us proposo una versió bàsica i us apunto uns ingredients opcionals i vosaltres n’hi podeu afegir d’altres (si el que hi poseu son productes de temporada segur que hi lliguen).
INGREDIENTS BÀSICS
Una escarola.
100 gr. d’olives.
Per a la SALSA
Oli d’oliva bo (tres o quatre cullerades soperes).
Vinagre de vi (una cullerada sopera).
Sal al gust.
Alls (un parell o tres de grans).
Un tomàquet madur.
Un grapat d’avellanes.
Una cullerada de pebre vermell.
INGREDIENTS OPCIONALS
Una magrana.
Una o dues taronges.
Un parell de branques d’api.
Un tros de fonoll fresc.
Una pastanaga.
Una ceba tendra o un tros de seca.
250 gr. de bacallà esqueixat.
Una o dues llaunes de tonyina.
Per a la SALSA
La polpa de dos pebrots secs (nyora).
Un grapat d’ametlles.
Un crostó de pa, una torrada o tres o quatre palets de pa.
Vinagre de poma.
EINES
Un bol gran per a l’amanida.
Ganivet i fusta de tallar.
Batedora elèctrica o morter manual.
Paella o forn per escalivar el tomàquet i l’all.
Cullera per remenar i servir.
Motlle per emplatar (opcional).
PREPARACIÓ
Es neteja i renta l’escarola, s’escorre ben escorreguda.
Es talla l’escarola a trossets segons els gustos (a mi m’agrada trencar-la amb la ma, fulla per fulla, ja que es molt divertit veure les formes tant diverses de les fulles, tot i que si vols anar mes ràpid amb el ganivet n’avances més).
Es deixa l’escarola al bol i es prepara la salsa.
Si es vol afegir trossets d’api, ceba tendra, pastanaga, magrana, taronja, o altres ingredients ara es l’hora de fer-ho i barrejar-los amb l’escarola.
Un cop feta la salsa es buida per sobre de l’escarola i es remena bé per tal que es barregi.
Va bé que s’amaneixi l’escarola amb la salsa un quart d’hora abans de menjar-la, així queda mes barrejat.
Preparar la SALSA
S’escaliva el tomàquet i l’all al forn o en una paella.
Si les avellanes son crues es poden torrar una mica a la paella amb un raig d’oli. En aquest mateix oli es pot fregir una mica el crostó de pa.
Es posa al pot de la batedora o al morter:
el tomàquet i els alls escalivats i pelats,
les avellanes,
una culleradeta de pebre vermell dolç o la polpa de nyora,
el crostó de pa,
mig all pelat i cru,
sal al gust,
un bon raig d’oli d’oliva (tres cullerades soperes),
un raig de vinagre de vi o de poma no pas tipus Mòdena (una cullerada sopera).
Es tritura o pica i s’afegeix més oli i vinagre si la salsa es massa espessa. Si la trobem massa líquida s’hi afegeix fruits secs o pa o les dues coses. Si ens agrada una salsa més forta s’hi pot posar més vinagre i una mica més d’all cru.
PRESENTACIÓ i CONSELLS
Les olives es poden posar abans de la salsa o al final de tot guarnint l’amanida. Si son negres queda amb mes color.
L’amanida es pot presentar emmotllada i guarnida amb les olives, amb magrana, unes tiretes de pastanaga, una fulleta d’api, etc. Queda mes atractiva si en acabar d’emplatar-la s’hi posa un detall de color.
Es important que els ingredients estiguin ben escorreguts per tal que no facin aigua.
Així mateix es preferible que la salsa sigui una mica espessa de manera que les fulles quedin impregnades i la salsa no se’n vagi al fons del bol.
Aquesta amanida pot servir per acompanyar un plat o com a un primer plat, en aquest segon cas s’hi pot afegir tonyina amb oli o tires de bacallà esqueixat, així la fem més nutritiva encara que perd la frescor de l’amanida verda.
Si sobra amanida la podem guardar a la nevera tot i que pot ser quedarà excessivament mustia per a una propera menjada. Millor acabar-la.
Bon hivern i bon profit.
