La coliflor, bròquil blanc, colflori o floricol (Brassica oleracea var. botrytis), és una planta anual que es reprodueix per llavors. El període natural i de millor producció és entre els mesos de setembre i gener, encara que la podem trobar al mercat durant tot l’any.
El color sol ser blanc groguenc i també verd o violeta segons la varietat conreada. Té un sabor suau i, a vegades, lleugerament melós. Està emparentada amb el bròquil o bròcoli, encara que aquest és verd.
La coliflor era una verdura considerada senzilla que s’ha revaloritzat per l’important contingut de nutrients, de fibra, de vitamines C i K, i d’antioxidants.
Es menja, habitualment, cuita bullida, tot i que també es pot menjar crua o adobada. Trobem plats tradicionals preparats amb coliflor com la coliflor amb beixamel gratinada al forn, o la coliflor amb seques. També podem trobar receptes més innovadores amb coliflor com saltats i fregits amb soia i arròs a l’estil de la cuina xinesa.
A l’actualitat s’està recuperant l’adobat de verdures envinagrades amb espècies i herbes, la coliflor és ideal per a ser conservada d’aquesta forma i així disposar-ne per a amanides i acompanyaments. La coliflor combina molt bé amb altres verdures (mongeta tendra, pastanaga, patata) en guisats o saltats per a acompanyar carns i peixos.
La seva capacitat per a adaptar-se a diverses tècniques de cocció — ja sigui rostida, al vapor, triturada o saltada — juntament amb el seu sabor suau i la seva textura substanciosa, assegura que la coliflor continuï sent un ingredient bàsic en cuines innovadores i conscients de la salut.
Degut a elements fitoquímics que conté la coliflor, durant la seva cocció desprèn una olor forta i també pot ser flatulenta. Afegir algunes espècies com l’anís o matafaluga durant la cocció poden mitigar aquests efectes.
Per acabar us proposarem dues receptes, una amb coliflor cuita i una altra amb coliflor crua.
COLIFLOR AMB BEIXAMEL GRATINADA AL FORN
Una recepta tradicional que sofistica la popular coliflor amb patates, convertint un plat quotidià en un menjar més festiu afegint, una mica més de temps, elaboració i ingredients que aporten proteïnes làcties.
És fàcil de fer, té una presència molt atractiva i estarem menjant verdura com si mengéssim canelons. Animeu-vos a fer-la i tot seran satisfaccions, tant a taula com per al cos.
INGREDIENTS
Una coliflor.
Una o dues patates (opcional).
Dues o tres cullerades d’oli d’oliva.
Sal i espècies al gust.
150 g. de formatge ratllat pel gratinat.
Per a la beixamel: tres cullerades d’oli o mantega, una ceba ratllada, mig litre de llet, una cullerada de farina de blat de moro, anou moscada i pebre molt.
ELABORACIÓ
Netejar i tallar la coliflor a trossos.
Pelar i tallar les patates (si és el cas).
Posar aigua a bullir en una olla gran i afegir la coliflor i les patates, deixar-ho bullit uns vint minuts.
Escórrer bé la coliflor bullida.
Preparar una safata per anar al forn.
Buidar la coliflor escorreguda, a la safata distribuint-la i trinxant-la una mica.
Preparar la beixamel: ratllar la ceba i posar-la a una paella amb oli o mantega, deixar que es cogui la ceba, afegir la cullerada de farina i coure una mica, tot seguit anar afegint la llet i remenant molt per tal que es desfacin els possibles grumolls, afegir una mica de pebre molt i anou moscada ratllada, deixar que s’espessi.
Buidar i distribuir uniformement la beixamel per sobre la coliflor.
Posar el formatge ratllat per sobre la beixamel i gratinar al forn fins que tingui color torrat.
PRESENTACIO
Queda molt aparent presentar la safata tal com surt del forn tot i que pot ser és més pràctic tallar-ja a quadrats com si fos lasanya o canelons.
