El carabassó o carbassó (curcubita pepo) és el fruit de la carabassera que es cull quan encara és un fruit immadur, si es deixa créixer i madurar es converteix en carabassa.
La major part del pes del carbassó és aigua, essent baix en hidrats de carboni, en proteïnes i lípids. Ara bé, el carabassó aporta vitamines C, B9 i A, també destaca l’aportació de minerals com el potassi.
El carbassó es pot menjar cuit i cru. Si es menja cuit és recomanable deixar-lo una mica cru, per tal que conservi les seves propietats.
Podem trobar carbassons durant tot l’any, però és d’abril a novembre quan són de temporada i més gustosos. Existeixen diferents varietats (verd fosc, verd clar quasi blanc, groguenc… allargat, rodó…) La varietat més comuna al mercat és el carabassó llarg i de color verd fosc.
Hi ha moltes receptes amb carabassó, tan cuit com cru, aquí en proposem una molt bona per a moments especials.
COCA DE CARABASSÓ o CARBASSÓ
Fer una coca salada es força fàcil i sol ser una menjar que agrada molt gairebé a tothom i és molt adequada per a diversos moments familiars i també festius.
Podria dir que el més complex de la coca és fer la pasta, base de la coca. En aquesta recepta en proposo una que l’he anat fent i refent d’orientacions de mares i àvies d’amics i amigues.
No tant la pasta, però si el farcit de la coca de carabassó l’he après de l’Agustina de Pobla, queda gustós i bo i us ho dic perquè n’he menjat moltes vegades.
Així que anem a fer la coca de carabassó.
INGREDIENTS
a) Per a la base de la coca:
Un got (125 g.) d’oli
Dos gots (250 g.) de cervesa que no sigui freda
400 g. de farina
Un polsim de sal
b) Pel farcit de la coca:
Un parell de carabassons, un si és gran
Una ceba
Un tall de cansalada curada (opcional)
Sal i pebre
Un gra d’all
Un grapat de julivert
Unes quantes olives (farem servir sols la polpa o si es vol es pot posar una cullerada d’olivada)
Oli
PREPARACIÓ
Posar en un pot l’oli i la cervesa i anar afegint la farina i la sal, remenem i pastem, fins que quedi una pasta com si fos de pa (ha de quedar dur de manera que ho puguem treballar amb les mans).
En un bol posar una mica de farina i la pasta feta una bola, tapar amb un drap i deixar-la reposar a temperatura ambient, millor en un lloc una mica càlid, durant una hora o hora i mitja.
Tallar la ceba i el carabassó a daus petits.
Tallar la cansalada a tires petites o a daus petits.
Picar al morter o a la batedora, l’all, el julivert, la polpa de les olives o olivada i un raig d’oli.
Sucar la safata del forn o el paper de cuinar que protegeix la safata, amb una mica d’oli.
Treure la bola de pasta del bol, posar-hi una mica de farina i pastar-la una estona sobre el marbre o taulell enfarinat.
Estirar la pasta per a la base de la coca amb un corró o ampolla neta i amb les mans (va bé fer-ho ja a sobre la safata del forn o a sobre el paper d’anar al forn).
Posar per sobre de la base, ben repartit, els daus de carabassó, la ceba, la cansalada, una mica de sal i pebre i en acabar la picada d’all, julivert i olives, barrejada amb oli.
Posar la coca al forn, prèviament escalfat, a 180 graus durant 25/30 minuts.
Es aconsellable posar la safata a la part baixa del forn, perquè la pasta base és crua, la safata i el paper són per sota, i s’ha de poder coure. Si posem la safata a la part central del forn es courà massa per sobre i per sota pot quedar crua.
PRESENTACIÓ
Aquesta coca es pot menjar calenta acabada de fer però és molt bona també reposada i menjar-la a temperatura ambient.
Es talla a quadrats i es presenta en una safata millor quadrada o rectangular.
Es pot acompanyar d’una amanida verda.
És un plat per berenar o per esmorzar salat, però també pot ser perfectament, per a un sopar o un primer plat per dinar.
A gaudir del carabassó!!
