Quan l´equip intergeneracional de professionals, que proveníem de camps diversos com la psicologia, l’educació i l’art; que treballàvem des de l’any 2005 per procurar espais de benestar en els àmbits de convivència de les famílies i els professionals que treballen amb elles, al 2011 ampliem i fixem la activitat al carrer de la Boqueria de Barcelona acompanyant, des de la supervisió, a professionals dels àmbits del benestar, de l’educació i la salut, ens constituïm en l’Equip BES: Boqueria Espai de Supervisió. Amb l’obertura de l’Espai BES al carrer Sardenya 229, el setembre de 2015 els dispositius que utilitzem es multipliquen al provenir de contextos personals i professionals diversos: l’educació, la psicologia, la psicopedagogia, les arts plàstiques i les arts escèniques.
Ben lluny de la nostra consciència que les sigles que ens definien com equip i com equipament podrien tenir un altre sentit més enllà del que la cognició ens apuntava. Va ser en una de les intervencions que vam realitzar davant d’un nombrós grup de persones que una d’elles va dir-nos al presentar-nos:
– Bes, com una besada, com un petó d’abans.
I nosaltres vam córrer a rectificar:
– No, BES: Barcelona Espai de Supervisió.
Produint, amb la nostra limitada mirada com a resposta, un esclat de riures i somriures en l’auditori que ens va fer conscients de que el “nostre nom” portava, en la forma també, un gest de vincle amorós entre persones i entre éssers vius per extensió.
És per això que avui us presentem un dels contes que configuren l’àlbum il·lustrat per a petits i grans “Catálogo de besos” de l’escriptora i dibuixant Raquel Díaz Reguera i editat per Thule Ediciones l’any 2011. En la seva contraportada ens anuncien:
”En els prestatges de l’antic rebost, més d’una vintena de flascons de vidre, idèntics entre si, reposaven ordenats i etiquetats amb cura amb una pulcríssima cal·ligrafia. Hi ha persones que col·leccionen segells, gats de porcellana, somnis, mussols d’ulls espantats, encenedors … Amanda col·leccionava petons.”
REBESAR
Mai havia tornat a recordar a l’Álvaro.
Quan es van conèixer, uns anys enrere, va ser divertit.
Es trobaven sense buscar-se, es buscaven sense lligar-se
i es van deixar de trobar, sense que res passés.
Ni oblits, ni records.
I la vida va seguir.
Van tornar a veure’s molt temps després,
i per descomptat, van tornar a trobar-se.
No podia ser d’altra manera, sense lligar-se, es van besar,
perquè era inevitable.
I un cop més,
ni oblits ni records.
Us convidem a triar i remenar en aquesta col·lecció de besos per seguir besant-nos i rebesant-nos tantes vegades com necessitem i mantenir-nos vinculats per l’amor i la cura que ens revaliden la humanitat. BESos.
