De la manera com les nacions s’alimenten depèn el seu destí.
Jean Anthelme Brillat-Savarin, gastrònom francés
CARXOFES A LA SICILIANA DEL MIQUEL D’ESPORLES (viatjant per receptes i afectes)
Sembla ser que la carxofa (Cynara scolymus) és originària de la costa mediterrània, de Sicília o Egipte. Té propietats diürètiques i desintoxicants hepàtiques, entre altres, i també a la mitologia es parla d’una relació entre Júpiter i Cynara que podeu investigar.
La veritat es que les carxofes són molt bones de qualsevol manera i per receptes que no quedi. En un sopar, mentre fèiem una cervesa esperant el plat, amb la meva colega Gelu de Palma, vam estar parlant mitja hora de receptes de carxofes i no vam acabar. Bé anem a la recepta.
carxofes fresques, un quilo o més (redueixen a més de la meitat quan es pelen)
una llimona
tres o quatre grans d’all
una cullera de postres de pebre vermell
una mica de sal
una mica de pebre negre molt
unes branques de menta fresca
dues cullerades d’oli d’oliva
un ganivet
una fusta de tallar
una cassola amb tapadora
una espàtula per remenar
un drap de cuina
guants
VARIANT
si no teniu menta fresca es pot fer amb menta seca o qualsevol altra herba de cuinar fresca o seca, encara que com més m’agrada és amb menta. No deixeu de fer-les si no en teniu, sortiran molt bones també i experimenteu sabors.
PREPARACIÓ
Es pelen les carxofes (per no tacar-se els dits cal posar-se guants però va pitjor per tallar-les), es talla la punta, no es treu la tija que també es pela, així l’aprofitem i també es molt bona.
Es talla cada carxofa per la meitat, de dalt a baix, i després es fan uns quatre trossos de cada meitat procurant que quedi un trosset de tija a cada tros.
Es van posant els trossos dins la cassola ben endreçats fent una tanda.
Es pelen els alls i se’n fan làmines de dalt a baix i es posen a sobre les carxofes
Es posa sal, pebre i pebre vermell
Es posen fulles de menta fresca
Es ruixa amb suc de llimona i oli
Es va repetint l’operació en cada tanda si tenim carxofes per posar varies tandes.
Es tapa la cassola i es posa a foc mes aviat lent 12 minuts (des de que veiem que comença a coure). Als 6 minuts es remena o millor encara s’agafa la cassola posant el drap de cuina a sobre de la tapadora i agafant les nanses i es fa que les carxofes voltin (a l’estil de quan es gira una truita sense plat) i es torna al foc els minuts que encara falten.
Es treu del foc i es deixa reposar.
Aquest plat és millor si el tenim preparat amb antelació ja que agafa millor el sabor. Es recomana menjar-lo una mica tebi encara que fred es molt bo també.
Pot ser un primer plat però va molt bé per picar, per fer el
vermut o per acompanyar el que vingui de gust.
Si en sobra, no acostuma a passar, es poden guardar a la
nevera fins a tres o quatre dies sense problema.
Bon profit i salut de primavera.
Avui les faré, pinta que seran molt bones! Gràcies
Quina llàstima que no em queden carxofes!!
Pero ja ho faré. Gracies Pere!!
Besets
Mari Carmen
Potser podries fer alguna proposta més ja que ara estem a casa i tenim temps
Boníssimes les carxofes. Les he fet i han estat un exit. Un bon plat per cuidar-nos en aquest confinament. Que no només vol dir estar tancat. També significa estar proper als límits territorials. Mentre cuinava les carxofes pensava en el sentiment de comunitat.
Cuinar i Cuidar sols tenen una lletra diferent i segur que no es casualitat.
Per a mi la cuina ha estat , i es, una manera fàcil de cuidar,
pensar en els productes que tens a les mans, com ha arribat a tu, d’on ha vingut, per on ha passat,
pensar com ho pots preparar, sentir en el sabor i l’olor, veure el color i la forma,
pensar amb qui, on i com els menjaràs
es, per a mi, el que dona sentit a una activitat quotidiana i fonamental que es el preparar menjar.
Companyes de diferents aventures, gràcies per experimentar i compartir l’alegria de viure.