“El placer de los banquetes debe medirse no por la abundancia de los manjares, sino por la reunión de los amigos y por su conversación.”
Marc Tul·li Ciceró
PASTÍS DE CARABASSA
Aquest pastís que us proposo te una història personal que m’ha portat a la recepta que us oferirem a continuació.
Estavem celebrant la revetlla de Sant Joan, en un terrat del carrer Marlet de barri Gòtic de Barcelona. Cadascú portava la beguda o el menjar que volia i l’Albert, arquitecte enamorat dels terrats i organitzador de la revetlla, posava la coca i el cava. Va arribar el John, un noi americà afincat a la ciutat, i va portar un pastís de carabassa. Em vaig quedar sorprès ja que l’època no era de carabasses i, per altra banda, em vaig quedar enamorat d’aquest pastís que en aquell moment em resultava exòtic (us parlo de la Barcelona dels anys 90). Havia menjat a València una carabassa dolça torrada boníssima però de “pastís de carabassa” no n’havia tastat mai. Així que tant aviat com vaig poder ja estava parlant amb en John del pastís. La carabassa l’havia aconseguit en alguna botiga de productes fora de temporada i la recepta era d’origen familiar, així doncs americana.
Van haver molt bones intencions i desitjos d’oferir i d’obtenir la recepta però passat el temps la recepta no es va concretar, així que em vaig quedar amb la satisfacció del pastís i amb les ganes de la recepta. Aquell estiu vam viatjar a Granada on uns amics ens van regalar un llibre de receptes de cuina editat per la Diputació de Granada, recomanant-me un pastís de pastanaga recepta d’una amiga.
A la tardor vaig fer el pastís de pastanaga que va sortir molt bo i em va tornar al cap el pastís de carabassa, llavors vaig pensar: perquè no faig un pastís de carabassa a partir de la recepta del de pastanaga? m’hi vaig posar i des de llavors faig aquest pastís satisfent desitjos propis i aliens. I ara ja la recepta.
INGREDIENTS BÀSICS
INGREDIENTS OPCIONALS
Una mica de sal.
Un grapat de nous pelades.
Un grapat de llavors de carabassa.
Un pot de melmelada de carabassa per guarnir.
EINES
Un got que ens servirà de mesura (va bé que sigui got gran).
Un bol gran per barrejar els ingredients.
Una batedora (manual va bé tot i que si es vol a la primera part del procés podria ser elèctrica).
Un ganivet que talli bé.
Una fusta per tallar.
Un ratllador.
Una espàtula de fusta.
Una llengua de silicona.
Un motlle que pot ser rodó o llarg.
Paper de forn per folrar el motlle.
PREPARACIÓ
Pelar, netejar de llavors i tallar a trossos grans la carabassa.
Ratllar la carabassa fins que en tinguem un got ple i generós.
Posar al bol gran, els dos ous, el got de sucre i el got d’oli (3/4). Remenar-ho manualment o amb batedora.
Afegir la farina barrejada amb el llevat i barrejar bé.
Finalment afegir el got de carabassa ratllada, la canyella, la sal i les nous (si se n’hi vol posar).
Ara barrejar-ho amb l’espàtula i no amb la batedora.
Preparar el motlle folrat amb paper de forn.
Buidar la barreja al motlle i tirar per sobre (si es vol) les llavors de carabassa i les nous si n’han sobrat.
Posar-ho al forn pre-escalfat a 180 graus durant 30 a 40 minuts depenent del forn (cal punxar-lo i que surti la punxa seca per saber que ja està cuit de dintre).
Es deixa refredar, es desemmotlla i es posa a una safata i ja el tenim llest per anar tallant i menjant.
PRESENTACIÓ i CONSELLS
Un cop fred se li pot posar una cobertura de melmelada de carabassa així es reforça el gust de carabassa i la dolçor. Aquesta cobertura es opcional i també es pot canviar per una altra. Queda molt bé amb cobertura de xocolata tot i que li canviem el gust al pastís.
Un tall de pastís de carabassa, amb una cullerada o bola de gelat de vainilla, m’encanta com a postres.
Una porció de pastis sense cobertura queda mes lleuger i molt adequat per acompanyar un cafè, te o infusió.
El motlle utilitzat per a fer el pastís ha estat llarg i fondo tipus “pum-cake” però pot ser rodó o de qualsevol altra forma. Surt bo de totes formes.
Bon profit i bona tardor.
Des de que el vaig fer la primera vegada, és un dels meus preferits!
Gràcies Pere