Acollir i acompanyar les pèrdues i el dol en el context educatiu
Acollir i acompanyar les pèrdues i el dol en el context educatiu
El dol és un procés natural d’adaptació a una nova realitat després de la pèrdua d’un ésser estimat o per absència d’un objecte amb el que existia un vincle significatiu. En els contextos socioeducatius cal tenir en compte els processos de dol que viu l’infant o l’adolescent per tal d’acompanyar-los i facilitar-ne la seva expressió.
Les reaccions pròpies dels infants en dol les veurem associades a la mort de familiars, però també les podem trobar fruit d’aquest canvis i de les pèrdues arrel del confinament. El procés de dol i d’adaptació a les noves rutines que es generen en la nostra realitat avui, és natural i hi veurem implicades diverses àrees (emocional, psicològica, física, social, espiritual o transcendent). Com els adults referents podem viure els nostres propis processos i alhora acompanyar des de l’esperança, malgrat la incertesa, serà rellevant alhora de construir un relat de la vivència que ajudi a infants i adults.
“Només una pedagogia que ens posa a davant de nosaltres mateixos, és autèntica pedagogia. Així, si educar és ajudar a créixer, es pot veure en la mort la clau d’aquest creixement personal.” Joan-Carles Mèlich i Concepció Poch
Les famílies, els centres i les comunitats educatives tenim la funció de satisfer les necessitats dels infants i joves per tal de promoure una educació que els ajudi a créixer en tots els sentits. Per això és important que disposem de pautes de reflexió i recursos per no obviar aquests processos de dol que vivim quotidianament -i avui encara se’ns fan més evidents- podent acompanyar i promoure un creixement saludable. Incloure les experiències quotidianes de pèrdua que apareixen al nostre context educatiu serà un primer pas per fer-ho. També convindrà preveure espais on parlar de situacions que s’estiguin vivint en el grup, adequar recursos apropiats per reflexionar, i fer-nos preguntes al voltant de temes rellevants.