Aquest mes, a NarratiBES per compartir-NOS, gaudirem d’un poema escrit i recitat per Mònica Miró Vinaixa. Un poema breu on la natura ens completa i ens construeix alhora.
Un magnífic poema elaborat a partir d’haikus encadenats que esperem que gaudiu tant com nosaltres.
Podeu llegir el text clicant aquí.
Aquests són els camins que porten Al dellà de l’enlloc, cent poemes que des del fons de la terra construeixen el moment com a acte estètic i la paraula com a punt de partida i d’arribada. Res no és banal en una poesia on l’enyor es fa carn, on, sense déus, el jo poètic trena vincles amb la natura per trobar-hi una nova forma de completesa.
Mònica Miró Vinaixa (Barcelona, 1969) és llicenciada en Filologia Llatina i en Filologia Francesa i Màster en Història de les Religions. Professora, escriptora, traductora i divulgadora del món clàssic, imparteix cursos a l’Escola d’Escriptura.
«Vestigia» (Editorial Trípode, 2022) és el seu quart llibre de poesia. Anteriorment ha publicat «En el límit de l’ombra, pols de cinabri» (Editorial Moll, 2011), amb Abraham Mohino Balet, «Hybrida» (Godall Edicions, 2019) i «Al dellà de l’enlloc» (Editorial Trípode, 2021), a més de compilar i traduir al català i a l’espanyol sota el títol de «Perennia» una mostra de poesia epigràfica funerària llatina (Godall Edicions, 2015 i 2016).
Dades bibliogràfiques:
«Si no hi ha pedres» es troba al llibre Al dellà de l’enlloc, Barcelona: Editorial Trípode, 2021, pàg. 16.
Et convidem a visitar el meu blog: www.daniespresate.com
Música de capçalera: R.C. Alexandri
