Aquesta temporada proposo fer receptes de llegums que ens aporten molta energia, son fàcils de preparar i econòmiques.
La cuina petita fa la casa gran (refrany popular).
LLENTIES ESTOFADES AMB VERDURES
Es un plat que faig ja fa molt temps i que esta inspirat en les llenties que feia la Lola, la meva mare, tot i que a ella li agradava triturar totes les verdures i a mi m’agrada anar trobant les diferents verdures a trossos. Ella era del parer que pels infants és millor que les verdures i acompanyaments no es “trobin” i si es tritura s’evita el “a mi no m’agrada la ceba, la pastanaga o l’all”.
A mi m’agrada més que es pugui descobrir els ingredients i poder diferenciar per exemple la carabassa de la pastanaga (que no es fàcil a simple vista).
És un plat nutritiu, econòmic i amb molt bona acceptació, així que direm que és un menjar perfecte per a petits i grans, per a un dia que som colla a dinar o per repetir plat durant un parell de dies si en sobra.
Cal dir que els estofats d’un dia per l’altre son mes bons i lligats tot i que cal tenir molta precaució de que no s’aferrin al escalfar-los. Fa molta ràbia que per no estar al cas s’aferri i un estofat socarrimat es molt poc agraït.
Farem una recepta d’ingredients bàsics i varies propostes opcionals. Aquest plat admet moltes variacions i segur que la majoria surten ben bones, així que ànims i endavant!!
INGREDIENTS BÀSICS
60 gr. de llenties seques per persona. Si no tens balança pots posar la mida d’una tassa de cafè no plena del tot per persona. La varietat de les llenties pot ser la que vulguis, jo acostumo a gastar pardines (les petitones).
Aigua, 1 litre o mes. Sal al gust.
5 o 6 cullerades soperes d’oli d’oliva.
VERDURES BÀSIQUES
Podríem dir que són aquestes: una ceba o mitja si es gran, 4 o 5 grans d’all, una pastanaga grossa, un pebrot verd o mig de vermell, mig porro, un tomàquet.
Espècies al gust: pebre negre, pebre vermell, cúrcuma, curri, nou moscada, nyora, bitxo, etc. Jo acostumo a posar pebre negre i pebre vermell no picant.
Herbes al gust: farigola o timó, fonoll, llorer, romaní, anís estrellat, fulles de llima, etc. jo acostumo a posar farigola, fonoll i llorer.
VERDURES OPCIONALS
Segons temporada i gust de cadascú, es molt interessant afegir almenys dos i tres verdures a triar entre les que es citen a continuació (a mi m’agrada afegir totes les que tingui i especialment: carxofa, carabassó, api, xirivia, varies penques i alguna fulla de bledes):
Un tall de carabassa. Mig carabassó. Una carxofa o dues. Una xirivia. Un nap. Una o dues branques d’api. Un grapat de bledes, millor les penques que la fulla però es pot posar tot. Una patata. 4 o 5 mongetes tendres. Una fulla de col. Una mica de bròquil o coliflor.
EINES
Una cassola gran i fonda.
Una fusta de tallar i un ganivet.
Una cullera de fusta per remenar.
Un cullerot per a servir.
PREPARACIÓ
Es renten les llenties i es posen a la cassola.
Es tallen a daus petits totes les verdures netes i pelades si es el cas.
S’afegeixen totes les verdures crues a la cassola on ja hi ha les llenties.
S’afegeix l’oli i es remena.
Es posa l’aigua que cobreixi sobradament les llenties i les verdures (cal vigilar si falta aigua durant la cocció ja que les llenties absorbeixen força aigua i si cal n’hi afegirem preferiblement calenta per no trencar l’ebullició).
S’afegeix la sal les espècies, les herbes i els alls sencers.
Es posa la cassola a bullir a foc lent durant uns 45/60 minuts un cop ha arrencat el bull. També es pot posar a foc mes ràpid durant uns 30 minuts (en aquest cas controlar sovint que hi hagi suficient aigua).
Remenar de tant en tant i amb mes freqüència a mesura que el temps de cocció avança.
Tastar les llenties i quan estiguin cuites apagar el foc i deixar reposar tapant la cassola.
PRESENTACIÓ i CONSELLS
És ideal preparar les llenties al vespre per menjar-les al dia següent per dinar o bé coure-les al mati d’hora i deixar-les reposar fins l’hora de dinar.
Quan sigui l’hora de menjar les llenties, les escalfarem remenant i vigilant que no s’aferrin.
Es poden servir en un plat fondo o en un bol.
A casa ens agrada acompanyar les llenties amb arròs bullit.
Era costum acompanyar les llenties amb bitxos “piparras” o pebrots verds envinagrats. També hi ha qui les acompanya amb raves frescos, api o ceba tendra.
El dia que fem llenties i si s’acompanyen amb arròs, mengem plat únic ja que és un aliment molt complert.
Si en sobren es poden guardar un parell de dies a la nevera o fins i tot es poden congelar.
Bon profit i molta salut.
Quin plat tan bo has proposat, Pere!
A casa de la meua iaia no li posaven tanta verdura i sí un tros de xorisso a llesquetes.
A ma mare li agradava posar-li un boniato sencer (i se’l menjava ella mateixa), jo les faig amb verdura i xorisso. Últimament poso a la taula un bol amb arròs bollit i cada persona es posa el que vol al seu plat.
Si sobren llentilles les congele, ma mare feia puré amb el passapurés.
Em recorda tantes coses aquest menjar!
Gràcies, Pere!
Estimada Mari Carmen
Gràcies pel teu comentari que m’encanta.
Les llenties admeten també xiriço i costella o altres carns i es un plat que ben segur te una gran quantitat de variants en la preparació i totes bones i nutritives.
M’alegra haver pogut connectar amb el temps de les nostres mares que eren unes grans protagonistes en “l’economia domèstica”. Ara m’agradaria poder connectar amb les generacions joves per tal que puguin gaudir d’aquesta llegum com a un menjar, molt interessant, bo, nutritiu, econòmic, fàcil de preparar i ràpid perquè es fa al vespre mentre mires una pel.licula o sèrie i te’l menges el dia següent i en sobra. Per això també es un plat de “comunitat” ja que amb una olla de llenties en mengen una dotzena de persones i més, sobre tot si fem el “bol d’arròs “ que proposes posar al mig i que costa un moment de bollir,
Així que moltes gràcies Mari Carmen i a parlar a les noves generacions d’aquest plat com a menjar ràpid, econòmic i saludable.
Una abraçada gran i molt bon profit!!