Esa comensalidad que ayer nos hizo humanos, continúa todavía hoy haciéndonos siempre de nuevo humanos. Por eso, importa reservar tiempos para la mesa en su sentido pleno de la comensalidad y de la conversación libre y desinteresada. Ella es una de las fuentes permanentes de renovación de la humanidad hoy globalmente anémica.
Leonardo Boff en servicioskoinonia
PASTIS DE XOCOLATA TIPUS SACHER “LES MERCÈS”
Aquesta recepta me la van ensenyar la Mercè Escardó i Bas i la Piti.
Per l’aniversari del Xavier, Bartomeu i Laura se’m va ocórrer farcir i folrar de xocolata el bescuit i es va convertir en un pastis estil sacher.
INGREDIENTS
4 ous
200 gr. de sucre
180 gr. xocolata en pols (tipus Simó Coll, Torras, Valor, etc.)
3 cullerades soperes de farina
3 cullerades soperes de “Maizena”
1 sobre de llevat “Royal”
200 gr. margarina fosa
una mica de brandi
PREPARACIÓ
primer fondre la margarina i afegir-hi el sucre i batre
després posar-hi els ous i batre
després barrejar, en sec, la farina, maizena i xocolata amb el llevat
afegir les farines i xocolata a la barreja de ous sucre i margarina i batre molt be,
afegir també el brandy (es opcional)
el secret: batre-ho tot molt bé (es pot fer manual o amb batedora)
Coure-ho al forn mig (180º) durant 30 – 40 minuts. (punxar fins que surti sec el punxó)
Ja tenim una coca de xocolata molt bona per berenar, esmorzar o pel que vulguem com per exemple: tallar-ne un tros i acompanyar-lo amb una bona bola de gelat de vainilla o posar-hi xocolata calenta per sobre, o les dues coses.
COM PASSA DE SER COCA A SER PASTIS?
NECESSITEM
200 gr. de xocolata de cobertura.
una cullerada de mantega.
una mica de suc de taronja i/o una mica d’aigua.
uns 150 gr. de melmelada d’albercoc o taronja.
el guarniment que vulguem, si es el cas.
Un cop fet tot el procés anterior es pot sofisticar una mica fent:
Primer tallar horitzontalment la coca per la meitat i posar-hi melmelada de la que més us agradi (d’albercoc queda be), tornar-ho a tapar i així ja queda farcit.
Segon en una cassola es posa com uns 200 gr. de xocolata de cobertura que s’anirà desfent a poc a poc juntament amb una culleradeta de mantega, el suc de mitja taronja o un raig de licor o un raig d’aigua (o una mica de tot sense superar els 60-70 gr. tot plegat) Cal que la xocolata quedi desfeta i clara però no massa ja que un cop posada per sobre de la coca farcida hauria de solidificar una altra vegada així que la quantitat de mantega i de líquid afegit s’ha de controlar.
Quan ja estigui feta la xocolata desfeta, buidar-la per sobre la coca, estendre-la bé i deixar la coca a la nevera o un lloc fresc, la xocolata ja es solidifica i la coca passa a ser un pastís tipus “Sacher”. Es fantàstic i autèntic sense guarnir.
Si el vols guarnir es pot fer, jo ho acostumo a fer amb xocolata blanca desfeta de la mateixa forma que la negra (per posar lletres o números, etc), o en aquest cas, amb tiretes pell de taronja bullida amb suc de taronja i canyella.
Espero que us agradi i gràcies a tothom que lloa aquest pastis, animant-me fer-lo tantes vegades.
L’he fet tantes vegades i amb formes tant diferents que ja no puc recordar-ho. Ara, hi ha tres que voldria destacar: els 25 pastissos pels 25 anys de la Revista Infància, els 25 pastissos pels 25 anys de la promoció del 1978 de mestres de l’Escola de Mestres de Sant Cugat i els pastissos dels 40 i 50 anys del trio Xavier, Bartomeu i Laura. També han estat molts els aniversaris de 18, 25, 30, hi han hagut algunes mones i, últimament, els aniversaris de les meves companyes Lucía i Anna de ca d’any. Per acabar amb els pastissos, cada setembre, de l’aniversari del BES.
Moltes gràcies per aquesta iniciativa.
La sacher del Pere és autèntica.
Petonets
Tot un regal Pere!!
Aliment pel Cos i per l’ànima
I tant bo com no es pot imaginar.
Gràcies. Besadetes
Mari Carmen
Moltes gràcies, es molt agradble poder-la compartir amb persones com tu. 🙂
Aquest any de mona confinada, amb els padrins/es i fills/es lluny, he rescatat la teva recepta, i tot i que no em surt ni de bon tros tan bona com els teus pastissos, deu-ni-do de com ha quedat. Aprofitant la proposta del Tomas enlloc de posar melmelada al mig, hi hem posat llet condensada, que ha acabat d’endolcir la mona sense padrins i la padrina sense fillols! Gràcies Pere!
Que be es poden fer invents , es una bona idea fer-la com a mona encara que hi hauria qui diria que ha de ser de pa de pessic, tot i que les originals eren de massa de coca de pa amb ous durs o sense. La Maricarmen i el Toni ens van ensenyar que a Alacant en fan una, de les tradicionals, i li diuen la Tonya. Evolucionant. Gràcies per tots els comentaris i molt bon profit.