Supervisió de directius

“Sóc un director hamletià. Medito i analitzo profundament els problemes i els reviso l’endemà. Els meus viatges del treball a casa són temibles. Mitja hora de viatge dóna molt per pensar. Segueixo donant voltes als temes en els meus dubtes metafísics i canvio coses que ja havia acordat. Sovint, quan per fi decideixo alguna cosa en ferm i aconsegueixo posar-ho en marxa, gairebé sempre és tard. El cas és que no em sento incapacitat”. Algunes persones que ocupen càrrecs directius mostren en les seves organitzacions comportaments sorprenentment semblants als de Hamlet. També les seves institucions s’assemblen de vegades al castell de Elsinore: ambient d’exquisida educació, cortesia, ambigüitats i aparences, al costat de les passions, dubte, desconfiança, dissimulació, intrigues i venjances pròpies del teatre de la vida. En Elsinore i en aquestes institucions es fa teatre dins del teatre.

La percepció general que es té de les persones directives impedeix de vegades reconèixer que es tracta d’éssers humans, regits per emocions i susceptibles de sentir angoixes i temors. Darrere de la seguretat, la fermesa i la solidesa que pugui reflectir un alt comandament, hi ha una persona a qui la seva condició de líder li imposa uns reptes personals d’enorme complexitat. Si les petites decisions quotidianes que tots hem de prendre en cada instant poden ser causa d’angoixes molt profundes, no és absurd suposar que un/a directiu/va, en qui recau el poder últim per prendre decisions la repercussió de les quals va molt més enllà de la seva pròpia persona, pugui experimentar formes d’angoixa que altres no viuen, no perceben o no comprenen.

Encara que compti amb equips sòlids i ben constituïts, ningú pot fer-se càrrec de la seva solitud. Per això, els qui ocupen càrrecs directius han de saber mirar-se a si mateixos, abans de mirar als que els envolten, per trobar i seleccionar les millors opcions.

Persones destinatàries

Fins a 20 professionals -que participen amb caràcter individual- de centres públics i privats de la xarxa educativa, de la xarxa de benestar social i de la xarxa sanitària que realitzen actualment tasques directives.

L’aportació total al grup de supervisió és de 300€, en tres pagaments: inscripció (60€ per reservar la plaça), segon pagament (150€ a la primera sessió) i tercer pagament (90€ a la sessió del febrer), que es realitzaran un cop s’inicien les sessions.

Calendari 2019/2020

Un dijous mensual, de 9:30 a 11:30, els dies 24 d’octubre, 21 de novembre, 19 de desembre, 23 de gener, 20 de febrer, 19 de març, 30 d’abril, 21 de maig i 18 de juny.

Equip facilitador

Xavier Gimeno i Arnau Careta.

Lloc

A l’espai BES, carrer Sardenya 229, 2n 4a. Proper a les parades de metro de Sagrada Família i Monumental.

Amb la col·laboració de

Persones destinatàries 

En les organitzacions i institucions de mig i gran tamany, o de gran complexitat, hi ha persones que desenvolupen funcions directives des de llocs de responsabilitat diferencial. Aquestes persones comparteixen la missió i la visió de l’institució a més de l’encàrrec específic de liderar persones, processos o fites. En resum són equips directius (o directius que no configuren equip) que desenvolupen la seva tasca professional en la mateixa organització.
El número de persones, en aquest cas, anirà en funció de la configuració de l’institució. Es considera important pactar a l’inici de la supervisió els criteris d’inclusió dels i les professionals participants.

Calendari i equip facilitador

Treballem en equip de 2 persones, de composició variable i ajustada a les necessitats de cada institució. Calendari a establir en funció de la disponibilitat de les parts, es recomana una mínima freqüència mensual.

Lloc

Als centres i institucions interessades. Per a les reunions caldrà disposar d’una sala amb cadires (sense taules). S’evitaran elements disruptius durant l’horari de la sessió (ex. telèfon que s’hagi d’atendre, espai de pas de persones que no participin de la supervisió, etc.).

Diversos pensadors han reiterat que la pitjor soledat és la que discorre enmig de la multitud. L’aparent calidesa de la presència d’altres i la suposada companyia que proporcionen les persones dels equips de treball són simples quimeres amb les que moltes vegades tractem de ocultar-nos el fet irrefutable de la solitud directiva. Estant amb altres, a més, és fàcil perdre’s un mateix, caure en el mimetisme i adoptar comportaments aliens que ens allunyen de nosaltres mateixos. En la col·lectivitat cal poder gestionar el propi lloc i el dels altres per no allunyar-se d’un mateix i desxifrar les claus per fer de la presència dels altres una veritable companyia. Cal establir relacions que permetin escoltar i compartir pensaments i emocions.

La solitud compartida en un grup d’iguals és essencial per a les reflexions serioses sobre un mateix, sobre les accions i els objectius que s’han d’emprendre. En absència d’aquestes reflexions, es cau fàcilment en decisions superficials, intranscendents, i massa sovint tòxiques per un mateix i pels qui ens envolten.

Ens sembla interessant destacar el concepte de la “síndrome de sacrifici”, que es tradueix en un deteriorament físic i emocional que pateixen moltes persones directives que, precisament voler ser “eficientment empàtics”, deixen de ser-ho. És fruit de la necessitat de gestionar situacions constants de crisi emprant en això altes dosis d’energia, autocontrol i entusiasme. És, al cap i a la fi, el resultat d’una situació en què els càrrecs directius, per l’exigència que comporta ser un/a bon/a líder, sacrifiquen la seva vida personal, la seva estabilitat emocional i la seva salut per, en darrer terme, acabar sacrificant la seva pròpia efectivitat com a líders.

Càpsula BES 1: Què i com és la supervisió al BES

Càpsula BES 3: Supervisió de directius i directives

Aquestes càpsules s’han realitzat gràcies a un projecte d’Aprenentatge-Servei amb estudiants del Grau de Comunicació Audiovisual de la UAB.

Moltíssimes gràcies a tots i totes, els equip i professionals, per la confiança dipositada en Barcelona Espai de Supervisió i per haver accedit a participar en l’enregistrament d’aquesta càpsula audiovisual.

Supervisió grupal de professionals que desenvolupen funcions directives

L’objectiu principal de la supervisió grupal de professionals que desenvolupen funcions directives és la millora de la pràctica professional individual i de l’efectivitat dels equips en què es treballa, la cura i la prevenció dels riscos psicosocials associats a la feina, i la integració de pràctiques de supervisió.

  • Millorar la pràctica professional individual.
  • Millorar l’efectivitat dels equips de professionals en els que es treballa.
  • Prevenir els riscos psicosocials associats a la pràctica professional en les funcions directives.
  • Integrar pràctiques de supervisió professional.
  • Promoure processos d’innovació i recerca-acció en els llocs de treball.

S’analitzen situacions pràctiques presentades per les persones participants. La metodologia combina l’exposició dels formadors/supervisors sobre les temàtiques que apareguin amb la reflexió en grup i subgrups.

Aquest espai vol crear coneixement, a l’hora que també ofereix eines pràctiques als participants per a la reflexió, la conducció i la gestió de les dinàmiques de grup. Té un abordatge participatiu, interactiu, experiencial i dinàmic.

  • Dinàmiques i fenòmens grupals.
  • Diferents perspectives en l’abordatge dels grups.
  • L’equip de treball com a grup humà.
  • Les institucions com a grups humans.
  • Aquells continguts específics que emergeixin durant el procés de supervisió.

Alguns comentaris dels participants en edicions anteriors

«És un espai per compartir amb diferents mirades de cadascuna de nosaltres que en formem part. Compartir emocions, angoixes, preocupacions, diferents situacions del dia a dia de la direcció del centre. Mirar-ho des d’un altre lloc… Però sobretot mirar-nos a nosaltres mateixes. Què fa que em senti així? Què és meu i què és de l’altre? Quina oportunitat m’ofereix aquesta situació».

«És un espai de confiança en mi mateixa i en les persones que m’envolten. Estic aprenent a rebre. Estic adquirint més seguretat. Estic descobrint altres persones i altres experiències, i prenc consciència de la importància de cuidar-me. Veig que cal continuar aprenent cada dia».

«Perquè la figura de direcció és una figura de suport a les persones de l’equip, però sovint aquesta direcció té pocs espais on ser receptora d’aquest suport. A les directores i directors ens cal pensar i repensar la nostra tasca professional i els nostres encàrrecs, i fer-ho amb persones amb encàrrecs similars ens ajuda a obrir la mirada, veure altres coses, fins i tot trobar altres mirades. A les directives ens calen espais personals de cura. Ens hem de cuidar per poder cuidar, i compartir “dóna gustet”».

«És un espai de treball personal alhora que compartit amb altres que t’ajuda a conèixer-te i a reflexionar sobre tu mateix i sobre la pròpia pràctica professional. Aquest és un aspecte necessàri per realitzar la nostra feina en condicions. Amb ell puc augmentar el meu coneixement personal, puc compartir reflexions, i és un espai d’escolta».

«És un espai de cura per un mateix on comparteixes situacions de vida i professionals. És un espai de retroalimentació. És un “massatge” que em concedeixo».

«És un espai facilitador de confiança on pots ser tu mateix i on et revises sense pressions. El més important és la cura com a l’aprenentatge vital i la possibilitat que tinc d’empoderar-me».

«Recomanaria la supervisió a qualsevol directiu perquè és un espai de cura. Quan tu cuides tu també t’has de cuidar. La supervisió em permet reflexionar, agafar distància, quedar-me amb allò que és important i treballar les meves inseguretats».

«Tinc la sensació d’estar acompanyada. És un espai que em dóna força per poder reflexionar sobre la meva feina. Em permet treballar els meus sentiments, les meves inseguretats, i tot això compartir-ho en un ambient de confiança».

Institucions que ens han fet confiança