NARRATIBES PER COMPARTIR-NOS. CLUB DE LECTURA. ARTICLES JOSÉ LEAL

NARRATIBES PER COMPARTIR-NOS. CLUB DE LECTURA. ARTICLES JOSÉ LEAL

Els articles escollits d’en José Leal i la seva càlida participació al Club de Lectura del BES ens va ajudar a resistir en comunitat l’aïllament de la pandèmia. A continuació, recollim algunes reflexions que segueixen inspirant la nostra pràctica de conducció grupal i supervisió d’equips de treball en institucions de cura. Gràcies Pepe per la teva generositat!

Cuando los profesionales se mantienen en su rol rutinario, estereotipado y estereotipante, no sienten la necesidad de agruparse con otros profesionales. El trabajo grupal, en este caso, es vivido como un simple requerimiento de la institución, como un espacio básicamente burocrático-administrativo y con fines de control pero que no implica compromisos de intercambios profesionales ni modificación en los roles de los mismos.

LEAL RUBIO, José. La construcción de lo grupal en los equipos de trabajo. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, març 1994, n. 133, págs. 58-65. ISSN 0212-7210

La tarea grupal es muy necesaria pero también difícil. Exige una apuesta personal, una implicación de los miembros que intervienen como casi toda tarea colectiva, ya que pasar del individuo al grupo implica modificaciones en aquel y para ello hace falta tener disposición y vencer las tendencias de resistencia a los cambios.

LEAL RUBIO, José. Subjecte i grup en el marc de les dinàmiques institucionals dels centres educatius. Perspectiva escolar, 2001, n. 254, págs. 34-40. ISSN 0210-2331

Sabem que tota relació corre el risc de quedar instituïda i perdre la capacitat de canvi de les pràctiques instituents. S’institueix el que ajuda i el que és ajudat. El que s’aconsegueix amb això és la repetició d’una relació en la qual res no canvia i una pràctica professional pesada, estereotipada i estereotipant. Les pràctiques professionals han d’apel·lar a la capacitat instituent de cada subjecte, grup i comunitat que mou al canvi davant de l’establiment dels instituïts que porta a la repetició, al conservadorisme i al risc d’obtenir el contrari d’allò que es plantegen.

LEAL RUBIO, José. La posició dels professionals davant la vulnerabilitat dels subjectes i dels drets socials. Revista de Treball Social. Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, abril 2016, n. 207, pàgs. 40-52. ISSN 0212-7210.

Por ello es necesario también saberse nómada en la propia institución y curioso de los distintos territorios que la conforman y aquellos otros que le son colindantes. En tanto lugar de realización personal, en alguna medida, y de objetivos colectivos es un instrumento para luchar por lo que es necesario y posible. Lo posible no es lo opuesto a la utopía sino un tramo en su deseable logro. No sabemos de antemano de las posibilidades de lograrla, pero cada realización de lo posible es un paso. El arte de lo posible no es un ajuste desesperado a la realidad sino el empeño en cambiarla.

LEAL RUBIO, José. Fronteras, nómadas y náufragos: el laberinto institucional. SISO SAÚDE: Boletín de la Asociación Galega de Saúde Mental, 2019, n.64-65, págs.301-312. ISSN-e 1130-1538.

Comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *