Un cop, un anomenat filòsof i moralista viatjava pel llogaret de Nasrudín quan li va preguntar on hi havia un bon lloc per menjar. Va suggerir un lloc i l’erudit, àvid de conversar, va convidar el mul·là Nasrudín a unir-s’hi. Molt agraït, Nasrudín va acompanyar l’erudit a un restaurant proper, on li van preguntar al cambrer sobre el plat especial del dia.
– Peix fresc!”
va respondre el cambrer.
– “Porteu-nos dos”
van respondre.
Uns minuts més tard, el cambrer va treure una plata gran amb dos peixos cuits, un dels quals era força més petit que l’altre. Sense dubtar-ho, Nasrudín va prendre el peix més gran i el va posar al seu propi plat.
L’erudit, després de dirigir al mul·là Nasrudín una mirada d’incredulitat intensa, li va dir que el que va fer no només va ser descaradament egoista, sinó que violava els principis de gairebé tots els sistemes morals, religiosos i ètics coneguts. El mul·là Nasrudín va escoltar amb calma i paciència la improvisada conferència del filòsof, i quan finalment va esgotar els seus recursos, Nasrudín va dir:
– “Bé, senyor, què hagués fet vostè?”
– “Jo, sent un ésser humà conscienciós, m’hauria quedat amb el peix més petit i deixant-li el més gran”.
– “Sigui així”
va dir Nasrudín i va col·locar el peix més petit al plat del cavaller.
Enllaços on trobar publicacions de Nasrudín:
Las ocurrencias del increíble mulá Nasrudín
El eneagrama del mulá Nasrudín
