Apropant-nos al canvi d’any, us convidem a fer un viatge turístic a una ferreteria. Quines claus tenim disponibles? Com obrim? Com tanquem? D’on venen les nostres claus? On les busquem?
El individuo que posee “la llave” se convierte por un momento en el guardián del umbral. (El libro de los símbolos, 2010).
Diu que un dia Nasrudín va perdre les claus de casa. Ja de nit, el pobre home encara anava de genolls, a prop d’un fanal, buscant en va les maleïdes claus. En això que, perduda l’esperança, casualment hi va passar un vell amic seu. –Eh, Nasrudín!, però què fas? –va preguntar el bon home. –Estic buscant les meves claus –va contestar Nasrudín desconsolat. Veient l’abatiment del seu amic, l’home, que era un tros de pa, va decidir donar-li un cop de mà i ajudar-lo a la recerca. Però els minuts passaven i passaven, i les claus de Nasrudín no apareixien enlloc. Al cap d’una bona estona de recerca infructuosa al voltant del fanalet, aquell home, que no veia gens clara la situació, va voler entendre què havia passat realment: – A veure, Nasrudín: però, on has perdut les claus? – Al jardí de casa –va murmurar ell. – Aleshores, què fem buscant aquí, al voltant del fanal? – Home, doncs perquè aquí hi ha més llum! –va contestar Nasrudín sense pensar-s’ho dues vegades.
