Ahir vam conversar amb la Concepció Poch una dona filòsofa i pedagoga, com a ella li agrada dir. Pionera al nostre país de la Pedagogia de la Vida i de la Mort, dels dols i de les pèrdues.
Generosa amb els educadors, mestres, professors, les escoles i les famílies. Disponible pels col·legues i per tothom que l’ha necessitat. Pacient lectora i conversadora documentada. Facilitadora de camins pels altres. Nòdul que posa en contacte a persones, que enllaça temes i persones. Persona que estima. Confia i recolza a les persones i els grups en els que se sent en sintonia. Transmet passió pel què fa i ganes d’aprendre.
Ens va presentar un panorama del tema que l’ha ocupat la seva vida des dels 17 anys amanit de referències a pensadors i pensadores que l’han precedit i d’altres contemporànis. La resta de persones assistents van ser, amb paraules de la mateixa Concepció, “d’una categoria excepcional i van aportar reflexions interessants i sintonies emotives poc freqüents”.
Gràcies Concepció pel teu testimoniatge rigoròs i amable.
