“El divendres faves tendres”
(de la cançó popular “La masovera”).
FAVES A LA PAELLA
Aquesta recepta es una variant de la que feia la meva mare i que es feia per la zona de la Ribagorça.
Es una recepta que es menjava al temps de les faves que és la primavera. Així doncs és preferible fer-la quan hi ha faves abundants i son més bé de preu.
Aconsello preparar-la amb faves fresques i tendres tot i que també es pot fer amb faves seques o congelades.
INGREDIENTS
500 grams de faves amb tavella per persona.
Un parell o tres d’alls tendres.
Un parell de cebes tendres.
Unes branques de menta o altres aromàtiques que t’agradin.
Un tall d’un dit de gruix de pernil salat o/i un tall d’un dit de gruix de cansalada curada.
Oli d’oliva.
Un parell de cullerades de farina (pot ser farina de blat, civada, cigró,…)
Sal i pebre.
Tres o quatre branques de menta fresca.
EINES
Una cassola o pot per a coure les faves.
Una paella per sofregir-les.
Una cullera de fusta per remenar.
Una fusta per tallar i un ganivet.
Un escorredor de verdures.
Un bol per posar les faves pelades.
PREPARACIÓ
Pelar (esgranar) les faves guardant els grans o llavors i desestimant la pell (jo deixo senceres algunes tavelles que veig que son tendres).
Posar a bullir (15 o 20 minuts) les faves pelades en una cassola amb aigua, sal i les branques de la menta.
Tallar el pernil i/o la cansalada i passar-lo per la paella amb una mica d’oli (3 o 4 minuts i es reserva).
Tallar la ceba i l’all tendre ben petit i posar-ho a coure a la mateixa paella on s’ha cuit el pernil afegint-hi una mica d’oli (10 o 15 minuts a foc mes aviat lent).
Quan les faves estiguin cuites, s’escorren (es pot guardar una mica del brou).
Es posen les faves escorregudes a la paella on hi ha la ceba i l’all, s’afegeix el pernil que teníem reservat, s’hi posa un parell o tres de cullerades de farina, el pebre i sal al gust, i es sofregeix tot junt a foc mig durant uns 5 minuts. Es va remenant per tal que no s’enganxi però vigilant de no desfer les faves (si es veu que es massa sòlid aquí podem afegir un parell de cullerades del brou, reservat, de bullir les faves).
I el plat llest per menjar per esmorzar o dinar preferiblement.
PRESENTACIÓ i CONSELLS
Aquest plat es pot deixar reposar però acabat de fer potser és millor. El pernil i la mica de farina, que ha recollit l’oli del sofregit, son mes bons acabats de fer i calents que freds o reescalfats.
Aquesta recepta admet molt bé també altres productes del tocino com pot ser la botifarra negra, blanca o crua així com la costella.
També es poden fer versions sense porc i queda molt bo amb el gustet de l’oli de la ceba tendra i de l’all.
Es tracta d’adaptar-la a allò que ens agradi o a allò que tenim.
Es un plat que es serveix calent i es pot guarnir amb un tros de tavella de fava o unes fulles de menta fresca.
Molt bon profit!!
