Laia Prat Gibert, soprano, i Nora Girbau Llonch, piano
“Aquest camí, tan fi, tan fi, qui sap on mena…”. Així comença una de les cançons d’Eduard Toldrà que hem seleccionat i així començarà la vetllada que compartirem en aquesta ocasió. I és que, tal com expressa Josep Carner en el poema que va inspirar la peça, la vida és incerta cada matí, cada dia que neix. O dit d’una altra manera, tot és ple d’oportunitats.
Les dues intèrprets som sabadellenques i ens vam conèixer al Conservatori, estudiant i tocant. Ens uneix la passió per la música, però també una manera d’entendre la vida. Tenim un tarannà familiar i valorem les tradicions com a rituals íntims que conformen el dia a dia, marquen les èpoques de l’any, els canvis d’etapa, etc. I potser per això aquest recital ha acabat tenint aquesta pàtina d’aparent senzillesa. I diem que “ha acabat tenint” perquè en un principi la idea era ben diferent.
Però quan anaven passant els dies i parlàvem de repertori, prenia més i més força la idea de cantar i tocar el que realment ens ve de gust, que són peces en la nostra llengua i que tracten temes quotidians, que troben en la senzillesa de les petites coses i els detalls de la naturalesa els símbols per parlar de l’amor, del naixement, de la mort, etc. Així, uns clavells en un balcó, la boira matinal, el mar un matí assolellat, la festa de Dijous Sant o uns jocs d’infants són l’excusa perfecta per abordar les grans temàtiques de l’existència humana. I aquesta sensació de fer-ho des de casa és el que dona lloc al títol del recital.
Finalment, clourem l’acte amb una sorpresa musical que ens fa molta il·lusió d’estrenar.
Esperem que gaudiu d’aquesta música tant com nosaltres!
