L’any 2004, sentia que ja era hora de volar a un altre lloc, a un altre espai mental i vital. Així que després de descobrir, amb una cançó preciosa de Lou Reed, que podia tocar el violoncel i cantar alhora, vaig posar-m’hi amb passió, dia rere dia. Fins avui.
PAU DE NUT (Barcelona, 1977)
Pau de Nut porta vint anys recorrent el món amb Conciertoencanto, un espectacle que s’ha convertit en un “one man show” de referència, una joia inclassificable de creació pròpia que combina les seves facetes de cantant, actor i violoncel·lista. En aquest concert, carregat d’esperit cabareter, la intimitat i l’emoció s’entrellacen per convidar el públic a una festa única, on allò sagrat i allò profà es donen la mà per riure-se’n de les penes i dansar amb la vida una estoneta. D’altres espectacles destacables on ha jugat els rols de dramaturg, actor i músic són Se t’annodi, se ti snodi: la Libertad, a partir d’un madrigal de Monteverdi, Lo Indestructible, un treball performàtic amb textos d’Angélica Liddell, Ángela Figuera i Pascal Quignard, i una versió “tot-terreny” i un xic gamberra de L’Odissea d’Homer.
També ha composat i interpretat en directe la música per a altres companyies: TeatrodeCERCA (La Carcoma, La Ceniza, El Esperanza o Atracar un banco con un bote de laca), Angélica Liddell (La casa de la fuerza, Anfaegtelse), el Teatro de la Abadía (Voces Póstumas, dirigit per Joaquín Hinojosa), Ghetto 13/26 (Se prohíbe mirar el césped, Carcoma en la silla, Bodas de sangre), Katua & Galea (Aleteo), Teorema Teatre (No hi ha fills innocents), Baychimo Teatro (El zorro que perdió la memoria), el Teatre Nacional de Catalunya (El Futur, Kalimat), Pàrking Shakespeare (Romeu i Julieta), l’Antic Teatre (Les Vedettes) o Marta Galán (Xalar, Tempesta i fúria,Al risc, al risc!) entre d’altres.
*Fotografia d’Alessia Bombaci
