La mort precoç del nostre amic i col·lega Efrem Gracía Salinas, en la segona setmana de juliol, ens ha convidat a dedicar el BES-art del mes de novembre als morts que cadascuna de nosaltres hem acomiadat a les nostres biografies.
El pas de la vida a la mort és un moment emblemàtic que ha causat admiració, temor i incertesa a l’ésser humà a través de la història. Per molts anys, en diverses cultures s’han generat creences entorn de la mort que han aconseguit desenvolupar tot un seguit de rituals i tradicions ja sigui per venerar-la, honrar-la, espantar i fins i tot per burlar-se d’ella.
Deia Edgar Allan Poe, algú que va saber com ningú incorporar el terror de la mort als seus magistrals relats, que “a la mort se la mira de front amb valor i després se la convida a una copa“. Pocs són els mortals, però, que són capaços d’enfrontar-la cara a cara, i menys encara, de convidar-la a la taula, especialment a Occident, on la mateixa idea de la mortalitat (la més universal i inqüestionable veritat de les condicions humanes) , sol relegar-se, com la malaltia o la vellesa, al territori de l’invisible.
Però la mort, misteriosa i tenaç, no es resigna a l’oblit i, almenys durant un parell de dies, reclama cada any el seu lloc en les tradicions ancestrals (religioses, paganes o barreja d’ambdues) de la majoria de les cultures. És el moment de recordar als difunts i de ser conscients, a través del seu record, que algun dia tots estarem a l’altra banda, si és que n’hi ha. Als països de pòsit catòlic i llatí, és el Dia dels Morts, el Dia de Difunts; en els anglosaxons, la nit de Halloween… Agrupades al voltant del final d’octubre i el principi de novembre, aquestes dates ens avisen, també, de la realitat ja inqüestionable d’un hivern cada vegada més proper, de la mort, fins a la primavera que, de la mateixa naturalesa forma part del cicle vital.
Per això el dia 7 de novembre tindrem un lloc a l’Espai BES on poder recordar i honorar els nostres morts estimats, els més recents i els més antics. Ancestres i mestres que vulguem mantenir en el nostre cor i en la nostra memòria.
Us convidem a portar aliments, plantes, flors, objectes personals, begudes, i tot allò que pugui formar part de l’altar que aixecarem en record de l’Efrem i dels nostres morts. I us animem a que veieu, pel vostre compte, el llargmetratge d’animació “Coco” on s’il·lustra aquesta relació entre la mort i la vida, entre els que estem a un costat i a l’altre del mar de la transformació.
