Seda i Setí (Un dia en la vida d’Erik Satie)
“Advertència a qualsevol: Prohibit llegir en veu alta el text durant el transcurs de l’execució musical. Tot incompliment d’aquesta observació aixecarà la meva justa indignació contra el petulant. No es concedeixen privilegis.” Erik Satie
FITXA ARTÍSTICA-TÈCNICA
Idea, dramatúrgia, traduccions, adaptacions, Monsieur Satie, piano: Efrem Garcia Salinas
Madame Seda, narració, cant: Berta Vidal
Producció i direcció: Efrem Garcia Salinas
ARGUMENT
El dia en la vida de Satie comença… amb les Instruccions per a començar el dia amb bon peu i serà tot ell impregnat de la ironia fina que caracteritza aquest “fonometrògraf” que es riu d’ell mateix, a qui passaran coses tan extraordinàries com conèixer una bella marquesa al so d’un vals i a qui entusiasma fer descripcions musicals combinant música i lletra, com la que fa d’una llanterna abans de sortir al carrer. Surt doncs de casa seva sobre la Marxa de les escales gegantines, escales d’un palau imaginari que ell és el primer a fer servir, ja que el Rei sortia i entrava per la finestra…
Fan avançar la narració les peces El tramvia i la Sonatina de l’oficina: aquesta persona no massa normal que evita els tramvies se’n va a peu, quilòmetres enllà, a fer una feina “normal”… amanida tanmateix amb tocs surrealistes mentre fa el que es fa en les oficines: mandrejar tot pensant en un augment de sou.
Els Pensaments d’abans d’ahir ens permeten descobrir l’únic amor registrat de la vida sentimental de Satie: Biqui. Cançons d’amor com Tendrament o Amor meu, o la desenfadada La diva del bon viure, no fan tanmateix ombra a una realitat: es tracta d’un amor frustrat. Satie, també, de cor tendre, sensible i patidor i que decideix submergir-se en el seu art i la seva espiritualitat per a protegir-se del dolor, immers en l’ambient entre entusiasta i escèptic del seu Cafè preferit.
Barreja contínua de realitat i de ficció: amb el segon dels Pensaments d’abans d’ahir Satie coneix la Bella Dorment però també es constipa, i a A cal doctor aquest li aconsella el bon humor contra el mal d’amors que el constipat amaga en el cor del músic-poeta; així que Satie recorre a autèntics poetes com Leopold Farga o Mimi Godebska, que inspiren Satie abans de tornar a casa.
Arribem a l’apoteosi final en què, un cop a casa seva, el cap li explota de les idees més fenomenals i divertides que ha tingut mai: els vint-i-un Esports i Divertiments, desplegats pel tàndem Madame Seda/Monsieur Satie abans de cloure l’espectacle amb la més cèlebre de les composicions del genial mestre francès.
Sobre Efrem Garcia Salinas
El pianista i compositor Efrem Garcia Salinas ha actuat en escenaris europeus, des de l’illa de La Palma fins a Sant Petersburg (Palau de la Música Catalana de Barcelona, Teatro Pérez Galdós de Las Palmas de Gran Canaria, Queen Elizabeth Hall de Londres, Konzerthaus de Berlín, The Small Glinka Hall de Sant Petersburg, Compagnie Lyrique Arcal & Université Paris Dauphine de París, Opéra de Vichy, Teresia van Avilakerk de L’Haia, etc.), així com a Tunísia, Gabon (Centre Culturel Français de Libreville) i Mèxic (Teatro Juárez de Guanajuato), abraçant el recital solista, el concert solista amb orquestra i la música de cambra (Repertori I), l’acompanyament de nombrosos solistes i conjunts vocals i formacions corals (Repertori I i II) i el teatre musical (Espectacles).
Sobre Berta Vidal
Nascuda a Barcelona l’any 1986, i llicenciada per l’Institut del Teatre de la mateixa ciutat en l’especialitat de text. Paral·lelament es forma en altres disciplines artístiques com són piano, saxo, harmonia moderna, cant líric i cant modern. Ha format part de muntatges teatrals com “Big Will Shakespeare!!!”, dirigit per Quim Lecina i Eva Hibernia, “Tot és just”, dirigit per Pep Tosar o “Trashèdies”, dirigit per Guillem Albà. Ha creat els seus propis espectacles multidisciplinaris on hi transita la música i el teatre, com són “En Clau de Flor”, juntament amb el pianista Lluís Vidal, o “¿Sueñas?”. Ha col·laborat amb diverses formacions musicals en concerts teatralitzats com “La ciutat que parla, la ciutat que sona”, amb Albert Guinovart i BCN Brass Ensemble, amb Àgora Brass Ensemble o el grup de música antiga Grup Kassia. I Des del 2011 col·labora a les cantates anuals de l’Escola de Música del Palau on hi firma també la dramatúrgia.
