LES BESEPTES DEL DR. PERIS PER LA CURA DE L’ÀNIMA. SAMFAINA

LES BESEPTES DEL DR. PERIS PER LA CURA DE L’ÀNIMA. SAMFAINA

La samfaina la fam no amaina. (dita popular)

SAMFAINA

És un sofregit de verdures molt popular a la zona mediterrània, sovint es serveix acompanyada d’ous, de bacallà o carns diverses. Tot i així, és molt bona sola amb una bona llesca de pa per sucar-la.

Aquest plat es sol fer a l’estiu i tardor quan hi ha abundants tomàquets. A casa també se’n feia conserva, com la del tomàquet,  una manera d’aprofitar les hortalisses que arribaven molt de cop.

Anem a la recepta.

INGREDIENTS BÀSICS 

Un parell de pebrots vermells.

Dues albergínies.

Dues cebes.

Set o vuit tomàquets grans (preferible que hi hagi més quantitat de tomàquet que de la resta d’ingredients).

Sis cullerades d’oli d’oliva.

Sal al gust i una mica de sucre.

 

INGREDIENTS OPCIONALS

Un carabassó.

Uns grans d’all.

Unes fulles de julivert.

Una fulla de llorer.

Espècies al gust, com pebre (negre o blanc), pebre vermell, cúrcuma…

 

 

 

EINES

Una paella fonda o una cassola.

Ganivet per tallar i ratllador si és el cas.

Una fusta per tallar els vegetals.

Cullera o espàtula per remenar.

Un bol per posar-la i/o pots de vidre per conservar-la.

 

 

PREPARACIÓ 

Es renten les verdures.

Es pelen les cebes.

Es pelen els alls, si és el cas.

Si es vol, es pelen l’albergínia, el carabassó i els tomàquets, si no es volen pelar també va bé. Jo pelo una mica les albergínies, una mica més el carabassó i als tomàquets els hi trec tota la pell.

Es tallen a daus tots els ingredients i es van posant per un ordre aproximat de duresa (jo acostumo a fer aquest ordre, alls, pebrots, albergínies, cebes, carabassó (si és el cas), i per últim els tomàquets que els poso a daus també (hi ha qui prefereix ratllar els tomàquets i així ja no cal pelar-los i queda mes salseta).

Es tallen els alls a trossets petits i es posen a sofregir a la paella o cassola amb un bon raig d’oli (l’oli d’oliva no s’ha d’estalviar, li dona molta consistència; ara bé, si es vol fer més dietètica s’hi posarà menys oli). Es sofregeixen un parell de minuts.

S’afegeixen els pebrots tallats a daus, es va remenant i als 5 minuts s’afegeix l’albergínia i al cap d’un parell de minuts la ceba i tot seguit el carabassó, si se n’hi posa.

Es sofregeix remenant durant uns deu minuts.

S’afegeix els tomàquets a daus petits o ratllats, les espècies que es vulgui, la sal i el sucre, llorer… es remena bé, es posa a foc lent i es tapa. Es deixa coure durant 15/20 minuts i es va remenant.

Quan ja es veu que el tomàquet esta espès i s’enganxa si no remenem, vol dir que ja ho tenim cuit.

Ho tastem per veure com va de sal, apaguem el foc i ho tapem.

Ara ho podem deixar així fins a l’hora de menjar-la o de posar-la en pots de vidre per conservar-la.

També hi ha qui fa truites de samfaina, jo n’he menjat, però encara que  mai n’he fet, considero que per fer-ne truita cal escórrer aquest suc tant bo per sucar-hi pa. Bé ho podeu provar i ja en parlem.

Si fem conserva millor posar-la en el pot encara calenta, tapar i fer bullir a una cassola amb aigua que cobreixi el tap, durant 15/20 minuts. Deixar refredar i guardar. Si és a la nevera millor.

PRESENTACIÓ i CONSELLS

Aquesta és una recepta que es fàcil de fer, tot i que requereix un temps per tallar els vegetals i s’ha d’estar al cas a l’hora de coure’ls, sobretot a partir que s’hi afegeix els tomàquets.

És convenient coure a foc lent encara que costi una mica més temps, així mateix és convenient anar afegint gradualment els ingredients i que l’últim sigui el tomàquet.

És un menjar que es pot servir fred o calent encara que el què em sembla més adequat es servir la samfaina tèbia.

Es pot fer servir de base per a coure un bacallà o un peix que es cou ràpid, pot ser un acompanyament fantàstic a un parell d’ous fregits o durs, va molt bé per acompanyar llom o costella de porc o pollastre que prèviament hem fregit. Acompanya molt bé a unes sardines fregides o salades i una mica de pa per sucar-la també ens anirà molt bé.

És un plat molt popular que es fa servir per acompanyar el que sigui, amb una pasta bullida es boníssima i també es pot menjar sola amb una mica de pa. Així que depenent del que tinguem i de la gana que gastem podrem fer una cosa o l’altra.

Sigui com sigui, molt bon profit!!!

 

 

Comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *