Parlem sobre autonomia: Com deixem que agafin les estisores i tallin el cordó umbilical

Parlem sobre autonomia: Com deixem que agafin les estisores i tallin el cordó umbilical

Article d’Escena Familiar a la secció Criatures de l’Ara, publicat el passat 29 de març. Pots veure l’edició original clicant aquí.

Un resum sobre el taller organitzat per La Sala de Sabadell en el cicle “Estirant el fil” per treure tot el suc a l’espectacle ‘En Jan Totlifan’ (diumenge 31, 18h – La Sala de Sabadell)

En Jan Totlifan s’explica la història d’un nen que mai pren la iniciativa de fer sol les coses perquè sempre, sempre, sempre li fan tot. L’Estaquirot Teatre porta a l’escenari amb els seus titelles la importància de fomentar l’autonomia dels infants, ja de ben petits. Podem veure aquesta obra recomanada a partir de 2 anys aquest diumenge 31 de març a La Sala Miguel Hernández de Sabadell. I podem aprofitar no només per parlar amb la canalla de la importància d’aprendre a fer les coses per un mateix, sinó també per reflexionar sobre com afrontem aquest tema. Deixem espai per a que els nostres fills i filles aprenguin a valer-se per ells mateixos? Quin exemple donem? Què ens fa por de deixar que pugin escales, que utilitzin les estisores o comencin a caminar? Hem de posar límits a l’autonomia? Quan hem d’intervenir per ajudar-los? Les preguntes sorgeixen perquè la qüestió importa a les famílies. I precisament per això és l’últim dels temes escollits per La Sala de Sabadell dins del cicle «Estirant el fil», una activitat que organitzen al llarg de tota la temporada i que relaciona un espectacle teatral amb una xerrada sobre un tema interessant en la criança i l’educació.Com ja hem fet en les altres, des d’Escena Familiar vam assistir al taller «T’ajudo? No! Jo puc», a càrrec dels experts en psicologia de l’educació Sílvia Blanch i Xavier Gimeno.

A la Índia, les mares esperen que els nadons recent nascuts reptin sols fins al pit. La psicòloga Sílvia Blanch explica quin missatge es transmet amb aquesta decisió: «Fent això, li estem dient al nadó «benvingut al món, tu pots». En canvi, aquí, li diem «benvingut al món, jo t’ho faré tot». Amb aquesta idea està clar que l’autonomia és un concepte que es pot començar a treballar des que els infants neixen. «L’autonomia no es tracta d’una informació que es tracta a una edat concreta. No es dóna, sinó que comença amb el procés de vida, des que es talla el cordó umbilical», explica Xavier Gimeno només començar el taller. També és important tenir en compte que al llarg del creixement, hi haurà més «trencaments» del cordó umbilical. A l’adolescència, per exemple. Però per arribar fins aquí, cal fer moltes passes, constants, per a que no passi com al protagonista de En Jan Totlifan, que arriba a adult però no sap fer res perquè sempre li han fet tot.

L’autonomia no és només una qüestió pràctica, un aprenentatge bàsic per valer-se per un mateix a la vida. És també un aspecte clau en l’autoestima dels infants: «Ens sentim bé quan fem una cosa nosaltres. Ens sentim capaços, ens donem valor, equilibrem l’autoestima perquè ens accetem»,explica Xavier Gimeno. I apuntala aquest argument explicant el resultat d’un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona amb infants de P3. Els més segurs eren els qui eren capaços de menjar sols, posar-se l’abric, penjar la bata. Vol dir això que les persones adultes ens hem d’apartar i deixar que facin? No. «Cal donar la mà i acompanyar», insisteix Gimeno. I aquí està una de les claus de l’educació. I una de les grans dificultats.

El taller plantejat per Blanch i Gimeno començava amb una catifa al centre de la rotllana. A dins, un munt d’objectes: bosses, una màscara, un cordill, rotuladors, un nas de pallasso, tisores, un casc, un martell, una lupa, pega, una clau anglesa, un tornavís, fulls de paper, mocadors. Qui volgués parlar, havia d’agafar un objecte per connectar amb la pròpia autonomia i amb l’educació.

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *