NarratiBES per compartir-NOS. Un conte sufí

NarratiBES per compartir-NOS. Un conte sufí

Estrenant aquest mes d’abril, abril que volem dedicar als llibres al BES, fem coincidir una altra estrena: la incorporació al nostre Bloc i Butlletí de la secció que hem posat per títol “NarratiBES per compartir-NOS”.

Es tracta d’una secció que apareixerà de manera mensual i estarà dedicada a compartir amb vosaltres aquells textos significatius que utilitzem com a recurs en els acompanyaments que fem tant als infants i adolescents, com a les persones adultes, com a les parelles, com a les famílies que truquen a la porta del BES en busca de benestar.

Les aportacions vindran de les mans i criteris de tria del Xavier Gimeno, l’Arnau Careta i el Dani Espresate. Així que podrem anar trobant, de manera alternada, textos provinents de narratives popularitzades orals i escrites; visualitzacions i meditacions guiades; i textos poètics.

Els materials es presentaran a voltes en format de text, o en format d’àudio o en format audiovisual segons la naturalesa del recurs; i els podreu utilitzar en les vostres activitats també de la manera que considereu més oportuna; tot i que recomanem la recuperació de l’oralitat i la lectura en veu alta.

Us convidem a utilitzar-los en les vostres activitats tant professionals com personals i, si ho teniu a bé, ens compartiu l’impacte o aportació de la vostra experiència. Obriu la primera pàgina…

El mestre Nasrudín és protagonista d’històries curtes, sobretot de tradició oral. Es tracta d’un personatge mític dins la cultura popular dels països islàmics, encara que no exclusivament. En aquestes tradicions són encara molt vives en l’arc format des de la Xina i Mongòlia fins al Magrib.

Malgrat tot, les seves aventures s’expliquen per tot arreu d’una manera gairebé idèntica, la qual cosa les converteix en històries universals i intemporals, fent que formin part del patrimoni literari i cultural universal. Es tracta d’històries còmiques breus que contenen una reflexió, un pensament, expressat en forma de paràbola, paròdia o contrasentit, sovint properes de l’humor absurd. Llur protagonista, en Nasrudín, és un personatge paradoxal, representat amb barba blanca i un gran turbant, que se’n surt de tota mena de situacions amb un enginy que oscil·la entre una mala fe descarada i una profunda saviesa. El seu comportament, semblant al d’un infant (espontani, desinhibit, surrealista), fa que no quedi clar si es tracta d’un savi o d’un foll. Avui us compartim a una de les seves populars històries: “La clau perduda” que es troba inclosa en el text del monòleg teatral “El Nino” escrit per la italiana Irene Petra Zani, dirigit per la veneçolana Loredana Volpe i interpretat per la menorquina Enka Alonso; a partir d’una traducció d’en Joan Casas i en producció de la Cia. La Salamandra a l’Escenari Brossa de Barcelona del 17 de març al 4 d’abril del 2021.

La clau perduda

“Una nit, un home que tornava a casa va trobar a Nasrudín sota un fanal buscant alguna cosa amb afany.

– Què et passa? – va preguntar el nouvingut.

– He perdut la meva clau i no puc entrar a casa- va contestar Nasrudín.

– Jo t’ajudaré a buscar-la.

Al cap d’una estona de cercar tots dos a consciència pels voltants del fanal, el bon veí va preguntar:

– Estàs segur d’haver perdut la clau aquí?

– No, vaig perdre la clau allà- va contestar l’al·ludit assenyalant cap a un fosc racó del carrer.

– Llavors què fas buscant-la sota d’aquest fanal?

– És que aquí hi ha més llum.”

Moments actuals de foscor i de recerca que ens demanen l’exploració allà on hem pogut perdre el que considerem important; i no allà on ens disposen llums amb focus i canons que, més que il·luminar, ens enlluernen i ceguen.

Comments

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *